¿Què significa la Nova Crítica?

El pensament crític ha estat un dels motors del desenvolupament social d’occident i és inseparable de la democràcia. Crítica, diàleg, racionalitat i poder públic democràtic són nocions estretament lligades en la teoria acadèmica i en la pràctica quotidiana. La crítica treballa amb l’eina del concepte des d’uns valors de justícia, llibertat i veritat, tot construint imatges racionals del futur possible que permeten de confrontar el que hi ha amb el que hauria d’haver-hi en funció dels valors esmentats. Aquesta tasca ha donat fruits palpables en el conjunt de conquestes socials que formen part de la nostra civilització occidental. En efecte, no s’ha de confondre la crítica amb la utopia, articulada al voltant dels valors de felicitat, igualtat i fraternitat, perquè la crítica, quan ha estat autèntica, ha demostrat la seva solvència. En canvi, la utopia ha fracassat un cop rere un altre, generant dolor i devastació allà on, manu militari, volia construir els seus paradisos. Tanmateix, i malgrat l’evidència, actualment hom pot constatar a tot arreu una paràlisi del pensament crític. L’argument que s’utilitza, per part del liberalisme triomfant, és precisament el fracàs dels projectes utòpics i l’alt cost humà que els esmentats projectes han suposat per a la societat. La trampa dels representants del pensament únic està en la confusió interessada entre crítica i utopia, però en una cosa té raó el bàndol liberal, a saber: l’esquerra política ha estat incapaç de mirar de front el seu passat criminal, de manera que la crítica quant element de canvi ha anat quedant atrapada en aquesta opacitat informativa i ètica fins a esfondrar-se en l’esterilitat més absoluta.