Torres Villegas, 1852 i 1857: un mapa cèlebre, un mapa inexistent. Rafel Company

La cartografia etnicolingüística representa els pobles i les seues fronteres en funció —majoritàriament— de les divisions en el terreny idiomàtic. Els mapes d’aquesta temàtica han sigut coneguts amb el nom de mapes de pobles i llengües (Völker- und Sprachenkarten en alemany) o, juntament amb altres espècimens concorrents, amb l’apel·latiu general d’etnogràfics. Doncs bé: en l’obra Cartografía hispano-científica, o sea, Los mapas españoles, en que se representa a España bajo todas sus diferentes fases, de Francisco Jorge Torres Villegas, hi és ben constatable l’absència d’un mapa específic sobre la composició etnogràfica d’Espanya —una figuració que hauria d’aparèixer bastida, pràcticament, seguint els límits de les àrees lingüístiques. Una absència prou sorprenent en “la primera antología cartográfica [espanyola] compuesta por mapas temáticos” (Hernando 1998- 1999: 122).

Ha muerto Martin Heidegger. El País, 27/05/1976

Martin Heidegger, una de las máximas figuras de la filosofía moderna, ha muerto ayer, en la misma aldea de la Selva Negra en la que nació hace ochenta y seis años. Su obra filosófica, vinculada a Kant, a Kierkegaard, a Husserl y a los grandes filósofos griegos de la antigüedad, ha condicionado de uno u …
Continue reading Ha muerto Martin Heidegger. El País, 27/05/1976

CÁRCELES Y ABOLICIONISMO

La cárcel ha traído innumerables quebraderos de cabeza a filósofos y políticos. El problema central ha sido, sin duda alguna, el de su justificación. Y es que la cárcel se halla precisamente en uno de los límites del “sistema”, es uno de los ámbitos sociales donde se manifiestan con mayor claridad las contradicciones del mismo. ¿Qué es una cárcel? ¿Para qué sirve? ¿Es un mal menor? ¿Educa realmente? En definitiva: ¿es necesaria la cárcel? La reflexión sobre la cárcel no es nueva y han existido grandes corrientes de pensamiento que se han ocupado profunda y exhaustivamente de ella. La más importante e influyente en nuestro tiempo es, sin duda alguna, la Criminología Crítica. Pero la Criminología Crítica sólo es una expresión puntual de un movimiento político social hostil a las cárceles que ha concretado sus puntos de vista en un conjunto de teorías que denomino “filosofía crítica” o “filosofía abolicionista”.

¿Què significa la Nova Crítica?

El pensament crític ha estat un dels motors del desenvolupament social d’occident i és inseparable de la democràcia. Crítica, diàleg, racionalitat i poder públic democràtic són nocions estretament lligades en la teoria acadèmica i en la pràctica quotidiana. La crítica treballa amb l’eina del concepte des d’uns valors de justícia, llibertat i veritat, tot construint imatges racionals del futur possible que permeten de confrontar el que hi ha amb el que hauria d’haver-hi en funció dels valors esmentats. Aquesta tasca ha donat fruits palpables en el conjunt de conquestes socials que formen part de la nostra civilització occidental. En efecte, no s’ha de confondre la crítica amb la utopia, articulada al voltant dels valors de felicitat, igualtat i fraternitat, perquè la crítica, quan ha estat autèntica, ha demostrat la seva solvència. En canvi, la utopia ha fracassat un cop rere un altre, generant dolor i devastació allà on, manu militari, volia construir els seus paradisos. Tanmateix, i malgrat l’evidència, actualment hom pot constatar a tot arreu una paràlisi del pensament crític. L’argument que s’utilitza, per part del liberalisme triomfant, és precisament el fracàs dels projectes utòpics i l’alt cost humà que els esmentats projectes han suposat per a la societat. La trampa dels representants del pensament únic està en la confusió interessada entre crítica i utopia, però en una cosa té raó el bàndol liberal, a saber: l’esquerra política ha estat incapaç de mirar de front el seu passat criminal, de manera que la crítica quant element de canvi ha anat quedant atrapada en aquesta opacitat informativa i ètica fins a esfondrar-se en l’esterilitat més absoluta.