Catalans i aragonesos a la conquesta d’Amèrica: Joan Orpí i del Pou (Piera, Anoia, 1593 — Nova Barcelona, Veneçuela, 1645)

Era de la branca dels Orpí del Pou, pagesos. El 1604 anà a Barcelona. Es llicencià en dret civil i, més tard, el 1619, es doctorà. Es féu batxiller en dret canònic a l’Estudi General de Barcelona. Desambientat en el seu poble, anà a Madrid, on li fou promès un càrrec d’administrador de productes estancats a Andalusia, però en arribar-hi no li fou concedit. Vagà per Sevilla uns dos anys. Amb el pseudònim de Gregorio Izquierdo embarcà cap a la Nova Espanya; expulsat, fou agregat com a soldat en una expedició enviada en defensa de les salines d’Araya, a Nueva Andalucía (Veneçuela Oriental), contra els neerlandesos. El 1624, pels seus dots de simpatia, el governador Diego de Arroyos el nomenà tinent governador de la província de Cumanà i aconseguí que l’Audiència de Santo Domingo el reconegués el títol d’advocat, ja obtingut anteriorment a Barcelona. Passà a Caracas, on se situà fent valer suposats mèrits dels seus avantpassats en un concurs per a obtenir el nomenament de governador i capità general de la conquesta i poblament de la província dels cumanagots, que dificultaven el comerç entre Cumanà i Caracas. Assolí el càrrec i n’organitzà l’expedició conqueridora, bé que els seus competidors, per tal de desbancar-lo, intrigaren a Santo Domingo i a Madrid.

Catalans i aragonesos a la conquesta d’Amèrica: Jaume Rasquí (València, segle XVI — València, segle XVI)

Fill d’un mercader molt ric. El 1535 formà part de l’expedició del primer adelantado del Plata, Pedro de Mendoza. Cinc anys després, de nou al Plata, dirigí la rebel·lió d’oficials reials contra el governador Álvaro Núñez Cabeza de Vaca, que acabà essent dimitit. Retornà a la Península el 1553 i el 1557 aconseguí del rei el nomenament de governador del Plata —càrrec que ja havia demanat el 1538— i es preparà per a una nova expedició amb tres vaixells. Aquesta partí el 1559 i era formada en bona part de valencians —cas insòlit—, la rivalitat dels quals amb els castellans originà diversos incidents. Arribats a Santo Domingo, l’expedició fracassà per manca de recursos i per rivalitats. El 1566, des de València, Rasquí escriví un memorial al rei i al Consell d’Índies reclamant l’atenció del govern per als conqueridors del Riu de la Plata. L’expedició fracassada fou objecte d’una detallada relació (publicada el 1865), per l’alferes Alonso Gómez de Santoya, desfavorable al seu promotor.