i els “neocons”: debat filosòfic o polèmica mediàtica. Antoni Lastra. Gregorio Luri. Josep Montserrat

Per què un esdeveniment mediàtic al voltant d’Strauss? Quines són les claus que expliquen que sigui titllat a la vegada de jueu prosionista i de nazi, de conservador i de revolucionari, d’ateu i de religiós, d’esotèric i de publicista, d’americà i d’antiamericà, entre altres flors? Com pot ser a la vegada defensor d’una doctrina secreta i que aquesta doctrina resulti escrita en lletres de motlle per la premsa en titulars i sigui descoberta per tota casta de periodistes, comentadors i professors, i estigui a l’abast de tothom? Com podia ser tan competent i tan incompetent a la vegada? Com pot ser el defensor de la mentida noble —aquella que per fer efecte no s’ha d’endevinar que sigui mentida— el mateix que és l’ideòleg de les mentides públiques que tothom, o qualsevol, pot endevinar que són mentides? En els comentaris que seguiran veurem com Strauss ha esdevingut una icona onírica digna de la psiquiatria més clàssica i que la polèmica parla més d’una societat histeritzada i propensa a la caça de bruixes que no pas dels defectes o de les característiques de Leo Strauss. És en els marges de Strauss, en la realitat “mediàtica” de la polèmica, que se situa aquesta taula rodona convocada per l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna (IEPB), adscrit a la Facultat de Comunicació Blanquerna.